dia del llibre

23 d'abril, sant Jordi, dia gran a Alcoi, Barcelona i Palma, per nomenar alguna població d'entre les moltes que celebren aquesta festa a tot el territori lingüístic català. I a tot el món, el dia del llibre. Perquè, casualitats de la vida,  un 23 d'abril, d'anys diferents, moriren tres grans personateges de la literatura universal: Josep Pla, M. de Cervantes i W. Shakespeare, de la literatura catalana, castellana i anglesa, respectivament. I una bona manera de commemorar-ho, doncs, celebrar el dia del llibre. I quina millor manera de dir-li "gràcies" a aqueixa persona a qui estime -no estic parlant solament dels enamorats- i amb qui compartisc tantes i tantes quotidianitats? Les gràcies s'han de donar contínuament a tots i per tot, a la vida, si més no, però dir-ho amb un llibre i una rosa....No deixem passar l'oportunitat!

HOMENATGE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES

HOMENATGE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES

8 de març,

el meu institut també es queixa

Demà estarem a València manifestant-nos contra les retallades en educació fetes pel Consell valencià. No crec que aconseguim res, però, almenys, que queda ben palesa la postura dels ensenyants, pares/mares i alumnat a favor de l'Ensenyament Públic i el nostre rebuig a les retallades en educació. Espere que en siguem moltes i molts.

Porte un grapat d'anys en l'ensenyament, però no havia vist mai una cosa igual. Al meu institut els xiquets i les xiquetes van enrotllats amb mantes i el professorat amb tota la roba que podem damunt perquè allò, més que un centre d'educació, pareix una càmara frigorífica, però, no hi ha diners per a calefacció ni per a res més a partir de ja, i deguem, segons ens informaren al claustre, 8.000€ als proveïdors habituals.

En aqueixes condicions no es pot donar classe; no sé que passarà ara quan aprete el fred, perquè estem tenint un hivern bastant potable. Potser algú arribe a pensar que sóm uns queixiques, però pensem que estem a un IES de nova construcció i que no s'hi calfaren massa el cap, perquè allò no té condicions de ningun tipus, malgrat l'espectacularitat, però ningú pensà en la sostenibilitat del centre quan s'hi construí i ara paguem les conseqüències. Clar que si pensem que és un dels centres construïts dins la trama corrupta de la Generalitat Valenciana, doncs, tot queda dit.

Em pregunte si algun dia eixiran a la llum, i vorem jutjats i empresonats, tots aquells mandataris que han fet negoci amb els diners públics i ens han portat al poble valencià a la ruïna econòmica. Pareix ser que ací, a la Comunitat Valenciana amb què tant s'han omplit la boca en dir-nos i fer-nos creure que érem el melic del món, doncs, que per ací les coses estan més magres que en cap altra autonomia. i em vé al cap, tota la gent, la bona gent, que els han votat i que els han votat perquè els enganyaren amb embustes i malabarismes, què estaran pensant-ne?

una llengua que camina

Divendres assistírem al cinema Odeon d’Albaida a la projecció de la pel·lícula “Una llengua que camina”. La nit no acompanyava, però unes cinquanta persones d’edats ben diferents volíem veure el documental que Escola Valenciana ha preparat per celebrar aquests 25 anys primers de vida. Pel·lícula que s’ha passat per TV3 amb relatiu èxit, però que Canal 9 no ha volgut ni oldre.

Una llengua que camina presenta la realitat de l’ensenyament del valencià al País Valencià, així com la tasca dinamitzadora d’Escola Valenciana per reivindicar l’escola en valencià. Potser hi done una imatge massa optimista de la situació de la llengua, però sens dubte és un gran document que ens fa reflexionar sobre aquesta realitat tan fictícia en què vivim els valencians/es.

Després vingué la taula redona on els components, mestres, ens parlaren de les seues experiències o de la seua tasca a Escola Valenciana. Fins ací tot molt bé i comedit. Tot seguit, el torn de paraules, que malgrat haver-se fet tard, resultà ben interessant: una mare, que no acabava mai, amb bona voluntat, es queixava de què a la seua filla de quinze anys ningú li explica ni li han explicat tot això tan complicat d’una mateixa llengua, història, cultura… o allò d’una llengua reprimida i censurada, i que és ella qui intenta fer-li l’explicació i reflexionar. Ningú li contestà, i mestres n’érem un fum. Bé, com se li podria explicar a dita senyora de què a la seua filla li ho hauran explicat mil vegades a l’escola i a l’institut, que els docents estem fins els nassos, però que no per això ho deixem de costat, ara bé, senyora, resulta que té més força dues paraules al carrer, entre els amics, o als mitjans de comunicació, que ja sabem en mans de qui estan, que cent mestres i professors predicant tots els dies.

La participació d’una ex alumna de l’IES d’Albaida, estudiant de Filologia Catalana i de Magisteri alhora, fou interessant perquè ens parlà de la situació del valencià a la Universitat on hi ha, digué, molta més demanda que oferta d’ensenyament en la nostra llengua, però que també hi ha opositors, fins i tot en Catalana. També feren la seua aportació els polítics, que no volen veure’s tots en el mateix sac com un participant digué. I algun mestre, fins i tot.

Escoltàrem coses que no ens agradaren gens, però que ja sabíem i que ens resistim a creure’ns: els/les mestres, a qui se’ls ha de reconèixer tot el mèrit en el tema de la recuperació i dignificació de la llengua a l’escola, i dic mestres que no pas professorat, s’estan tirant endarrere en el tema reivindicatiu de la llengua, que fins i tot alguns no estan ja disposats a tirar endavant amb les Trobades d’Escola en Valencià que tant han fet. I ho comprenc, però no puc compartir la idea. Reconec que tots estem cansats, que ens hem fet majors, però no podem recular, tirar per terra tot el que s’ha aconseguit, que és moltíssim, entre altres coses: la dignitat de la llengua. Cert que no acabem de veure resultats clars, que fins i tot, és un tema que ens ha fet molt de mal, tant a nivell professional com personal, però no podem deixar a la mitad el camí encetat. I temps al temps, el futur és nostre.

Amb el cap de setmana per mig per reflexionar, avui dilluns de setmana horrorosa de festes i ponts per alguns, hem parlat a classe, millor dit, han parlat a classe l’alumnat que assistí a la projecció de la pel·lícula i han comentat a la resta de companys sobre l’acte, així com la impressió que en tragueren i, sincerament, em done per satisfet. Molt satisfet!

com poden ser tan carronyers!

 Hagués estat una bona manera de tancar l'Any Valor(1911-2011). Però una vegada més els de sempre s'hi han oposat. Ahir llegíem a la premsa que les Rondalles Valencianes, obra culminant d'Enric Valor, anaven a ser traduïdes a deu idiomes i publicades arreu del món. Als instituts i escoles, enguany, ens hem entusiasmat llegint i parlant del mestre valencià de la llengua, l'home que estimava les paraules i que tantes n'ha salvat de l'oblit, de l'home que tant ha fet pel valencià. Però ara tenim una altra notícia, incomprensible, però certa. Què direm al nostre alumnat?
 

La majoria absoluta del PP en Les Corts ha rebutjat hui en la Comissió de Cultura instar al Consell perquè s’atorgue l’Alta Distinció de la Generalitat a títol pòstum a Enric Valor.
La proposta, presentada per Compromís també reclamava que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) edite les obres completes de l’escriptor valencià i convidava a l’Ajuntament de Castalla a sumar-se a la iniciativa.
La diputada de Compromís Mireia Mollà ha valorat la figura d’este “defensor de la cultura valenciana”, a qui l’AVL qualifica com “una de les personalitats culturals valencianes més destacades del segle XX”, i ha demanat a la Generalitat que reconega la figura d’este escriptor amb la seua màxima condecoració.
Des del PP s’ha argumentat el seu rebuig en què no voler polititzar amb qüestions que es troben “fora de l’esfera de competències dels Corts”, a la qual cosa Mollà ha replicat que encara que l’atorgament de l’Alta Distinció és una competència de la Generalitat, altres institucions i organismes poden elevar propostes, i ha assenyalat que més legitimats que Les Corts per a fer-ho no hi ha ningú.
Mollà ha acusat al PP de tenir un problema tant amb Valor com amb aquelles persones que “fomenten la cultura valenciana”, i ha assegurat que és “una pena” que açò passe al País Valencià.

feliç dia nacional