dijous, 20 de maig de 2010

Enhorabona Vicent!



Quina sorpresa! Estava dinant, i entre tant, m’agrada veure les notícies per TV: Aitana, que no acaba d’encertar en el paper que hauria de fer d’oposició, exactament igual que el PSOE d’ací, d’allà i de tots els llocs; Notícies 9, que cada vegada són més increïbles, però s’han de veure i ser crítics alhora, naturalment, perquè a la fi acabes veient amb claredat que allò que diuen és, precisament, tot el contrari a la veritat. Bé, però no va per ahí el meu post d’avui.

Notícies 9, amb un breu informatiu, com de passada, ha comentat que avui dijous la UJI està de votacions per a elegir rector i que l’únic candidat és Vicent Climent Jordà, de Castelló de la Plana. Per un moment m’he quedat perplex. Aqueix nom se m’ha quedat en la ment i un munt de records m’han vingut, atrotinats, a la memòria. No podia ser cert, després de tant de temps. No he acabat ni de dinar; he obert Internet i he buscat, i allí estava l’amic Vicent. Després de més de quaranta anys tornava a saber de l’amic de la infància. Ara tot un Catedràtic d'Òptica en el departament de Física de la Universitat Jaume I de Castelló i a partir de demà rector de la Jaume I.

Corrien els anys seixanta quan Vicent, o millor dit Vicentín, com li dèiem ací, amb aqueixa mania de fer-ho tot xicotet - jo era Juliet-, bé, la qüestió és que venia a passar a Salem les vacances d’estiu, a casa dels seus oncles Teresa i Alfredo, els carnissers del poble i veïns meus, els quals no tenien família. Per a mi era tot un referent i cada estiu l’esperava amb impaciència. Un xiquet diferent a tots nosaltres: parlava castellà, cosa que nosaltres no en sabíem, encara que s’apanyava bé amb el valencià, vestia millor que tots nosaltres i anava amb sabates, venia de la capital i això eren paraules majors. A més a més, tenia uns modals que el diferenciaven. Clar que no s’ho passava tan bé com nosaltres, perquè sa tia no el deixava vindre a nadar a les basses del terme, entre granotes i serps, senyal d’aigua bona i no d’altra cosa, durant els sufocants plens de migjorn del mes d’agost, o a córrer pels bancals a furtar albercocs, prunes o qualsevol altra fruita d’estiu, i botar marges de dos metres si l’amo del bancal ens pillava i ens acaçava. A mi mai no em pillaren, però a més d’un amic li feren les orelles ben roges. Clar que en arribar a casa la mare ja estava assabentada de tot i llevar-se l’espardenya i fer-nos el cul ben roig, això era feina de tots els dies. I si no que li ho pregunten al meu germà que sempre s’emportava la millor part.

La mare de Vicent crec recordar que era de Muro, o de Gaianes, no ho recorde bé, i en faltar els sues oncles de Salem ja no hi tornà. Millor dit, abans ja va deixar de vindre perquè son pare va morir quan encara era menut i allò pareix ser que els va canviar prou la vida. Però jo sempre he recordat a aquell xiquet amb gran estima. Em va servir molt de model en comportament i sense assabentar-nos va influir en la meua vida de xiquet de poble, més del que em pense. Vicent ja estava estudiant aquell tediós batxillerat de set anys quan hi venia i a mi m’agradava pensar que potser algun dia jo també estudiaria en un institut, malgrat que en aquells anys ho tenia bastant difícil.

Ara, a partir de demà , Vicent Climent serà rector de la Universitat de Castelló, però el que més m’alegra és pensar que serà un rector, pel que he llegit per Internet, valencianista. Una persona amb una gran sensibilitat cap al nostre país, la nostra llegua i la nostra cultura. Crec que és el millor que li podia passar a la Jaume I, una Universitat internacional però partint d’una sensibilitat valencianista. Caldrà seguir-li els passos, donat que ja sabem res d’ell. Enhorabona Vicent!