dijous, 27 de gener de 2011

la nit de sant joan, però en gener


Com passa el temps! Diuen que ja fa trenta anys que els Dagoll Dagom passaren per València, per aquell mític lloc del carrer Quart, València Cinema, avui desaparegut, com tants altres, on tants i tantes joves ens iniciàrem –afeccionàrem- al teatre i descobrírem que el teatre en valencià podia venir de Barcelona o de València, però que no tenia res a veure en el que fins aquell moment havíem vist damunt d’un escenari.

Ahir, el teatre Olimpia a València posava damunt l’escenari “La nit de Sant Joan” de la mà d’un renovat Dagoll Dagom i un director valencià Carles Alberola. Muntatge amb què s’inaugurava, el passat setembre, un nou espai teatral a Barcelona: l’Artèria Paral•lel que, encara no coneguem, però que ja estem desitjant visitar-lo, igual que el renovat El Molino. A veure si finalment recuperen el Paral•lel com a espai dedicat a les Arts Escèniques, el Broadwai català que fóu fins els anys seixanta i que la piqueta s’ha endut per devant.

Ahir semblava que un bon grapat de progres dels setanta, amb llurs fills adolescents, ens havíem congregat tots al carrer sant Vicent, però aquesta vegada no anàvem de manifestació, no, ara estàvem a la porta de l’Olimpia, il•lusionats perquè anàvem a reviure temps passats, però sobretot anàvem a veure una obra de teatre musical que en el seu dia ens enamorà. Algunes cares conegudes, Joan Ribó entre altres, i alguns amics a qui no vèiem des de feia molt de temps.

El muntatge no ens decepcionà, tot el contrari, ens agradà, si més no, tant com quan érem joves. Fins i tot en moments concrets haguérem d’aguantar, per un costat, alguna que altra furtiva llàgrima, però per altre costat, no dissimulàrem les moltes rialles que ens provocaven els simpatiquíssims esquetxs de l’obra. I les cançons del Sisa, ai, les cançons! Música en directe i tots els actors i actrius cantant i ballant: un gran espectacle musical autòcton que res ha d’envejar als de la Gran Via madrilenya.

Durant tota la setmana es podrà veure l’obra a València, en castellà i valencià, incomprensible però cert, nosaltres optàrem per la versió original, com no podia ser d’altra manera, clar, en català. Fa trenta anys això ni ens ho plantejàvem, els grups catalans o valencians actuaven en català i punt. Ara, “como somos bilingües”... En fi, coses que ens ha portat l’estatutet.

I per acabar, no sé si els meus antics alumnes de teatre, aquells i aquelles de La Caterva a l’IES Josep Segrelles d’Albaida, s’hauran enterat d’aquesta actuació dels Dagoll Dagom, però si han tingut la sort d’assabentar-se’n i d’assistir-hi, hauran recordat, també, moments que compartírem amb aquest muntatge, que nosaltres férem com a propi i que, amb gran èxit, titulàrem “Quina nit”. Ara, si la tecnologia m’ho permet, deixe per al vostre gaudiment, un vídeo de la representació de La nit de Sant Joan.