dilluns, 5 de desembre del 2011

una llengua que camina


Divendres assistírem al cinema Odeon d’Albaida a la projecció de la pel·lícula “Una llengua que camina”. La nit no acompanyava, però unes cinquanta persones d’edats ben diferents volíem veure el documental que Escola Valenciana ha preparat per celebrar aquests 25 anys primers de vida. Pel·lícula que s’ha passat per TV3 amb relatiu èxit, però que Canal 9 no ha volgut ni oldre.
Una llengua que camina presenta la realitat de l’ensenyament del valencià al País Valencià, així com la tasca dinamitzadora d’Escola Valenciana per reivindicar l’escola en valencià. Potser hi done una imatge massa optimista de la situació de la llengua, però sens dubte és un gran document que ens fa reflexionar sobre aquesta realitat tan fictícia en què vivim els valencians/es.
Després vingué la taula redona on els components, mestres, ens parlaren de les seues experiències o de la seua tasca a Escola Valenciana. Fins ací tot molt bé i comedit. Tot seguit, el torn de paraules, que malgrat haver-se fet tard, resultà ben interessant: una mare, que no acabava mai, amb bona voluntat, es queixava de què a la seua filla de quinze anys ningú li explica ni li han explicat tot això tan complicat d’una mateixa llengua, història, cultura… o allò d’una llengua reprimida i censurada, i que és ella qui intenta fer-li l’explicació i reflexionar. Ningú li contestà, i mestres n’érem un fum. Bé, com se li podria explicar a dita senyora de què a la seua filla li ho hauran explicat mil vegades a l’escola i a l’institut, que els docents estem fins els nassos, però que no per això ho deixem de costat, ara bé, senyora, resulta que té més força dues paraules al carrer, entre els amics, o als mitjans de comunicació, que ja sabem en mans de qui estan, que cent mestres i professors predicant tots els dies.
La participació d’una ex alumna de l’IES d’Albaida, estudiant de Filologia Catalana i de Magisteri alhora, fou interessant perquè ens parlà de la situació del valencià a la Universitat on hi ha, digué, molta més demanda que oferta d’ensenyament en la nostra llengua, però que també hi ha opositors, fins i tot en Catalana. També feren la seua aportació els polítics, que no volen veure’s tots en el mateix sac com un participant digué. I algun mestre, fins i tot.
Escoltàrem coses que no ens agradaren gens, però que ja sabíem i que ens resistim a creure’ns: els/les mestres, a qui se’ls ha de reconèixer tot el mèrit en el tema de la recuperació i dignificació de la llengua a l’escola, i dic mestres que no pas professorat, s’estan tirant endarrere en el tema reivindicatiu de la llengua, que fins i tot alguns no estan ja disposats a tirar endavant amb les Trobades d’Escola en Valencià que tant han fet. I ho comprenc, però no puc compartir la idea. Reconec que tots estem cansats, que ens hem fet majors, però no podem recular, tirar per terra tot el que s’ha aconseguit, que és moltíssim, entre altres coses: la dignitat de la llengua. Cert que no acabem de veure resultats clars, que fins i tot, és un tema que ens ha fet molt de mal, tant a nivell professional com personal, però no podem deixar a la mitad el camí encetat. I temps al temps, el futur és nostre.
Amb el cap de setmana per mig per reflexionar, avui dilluns de setmana horrorosa de festes i ponts per alguns, hem parlat a classe, millor dit, han parlat a classe l’alumnat que assistí a la projecció de la pel·lícula i han comentat a la resta de companys sobre l’acte, així com la impressió que en tragueren i, sincerament, em done per satisfet. Molt satisfet!

dilluns, 28 de novembre del 2011

com poden ser tan carronyers!

 Hagués estat una bona manera de tancar l'Any Valor(1911-2011). Però una vegada més els de sempre s'hi han oposat. Ahir llegíem a la premsa que les Rondalles Valencianes, obra culminant d'Enric Valor, anaven a ser traduïdes a deu idiomes i publicades arreu del món. Als instituts i escoles, enguany, ens hem entusiasmat llegint i parlant del mestre valencià de la llengua, l'home que estimava les paraules i que tantes n'ha salvat de l'oblit, de l'home que tant ha fet pel valencià. Però ara tenim una altra notícia, incomprensible, però certa. Què direm al nostre alumnat?
 
La majoria absoluta del PP en Les Corts ha rebutjat hui en la Comissió de Cultura instar al Consell perquè s’atorgue l’Alta Distinció de la Generalitat a títol pòstum a Enric Valor.
La proposta, presentada per Compromís també reclamava que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) edite les obres completes de l’escriptor valencià i convidava a l’Ajuntament de Castalla a sumar-se a la iniciativa.
La diputada de Compromís Mireia Mollà ha valorat la figura d’este “defensor de la cultura valenciana”, a qui l’AVL qualifica com “una de les personalitats culturals valencianes més destacades del segle XX”, i ha demanat a la Generalitat que reconega la figura d’este escriptor amb la seua màxima condecoració.
Des del PP s’ha argumentat el seu rebuig en què no voler polititzar amb qüestions que es troben “fora de l’esfera de competències dels Corts”, a la qual cosa Mollà ha replicat que encara que l’atorgament de l’Alta Distinció és una competència de la Generalitat, altres institucions i organismes poden elevar propostes, i ha assenyalat que més legitimats que Les Corts per a fer-ho no hi ha ningú.
Mollà ha acusat al PP de tenir un problema tant amb Valor com amb aquelles persones que “fomenten la cultura valenciana”, i ha assegurat que és “una pena” que açò passe al País Valencià.

divendres, 3 de juny del 2011

una altra patada als ous!


Em sembla una cabronada! Com pot aquest Conseller, aprofitant que està en funcions i a uns dies de deixar el càrrec, fer aquesta barrabassada? Té a tothom en contra: Professionals, AMPES, sindicats, universitats, partits polítics de les Corts Valencianes a excepció dels seus, clar! Què volen aquesta gent?

A favor d’una escola plurilingüe –Valencià, Castellà i Anglés- estem totes i tots, però les coses no es poden fer així, a la valenta, sense reflexionar, sense consultar amb els professionals, d’avui per a demà i a tota pressa. Quina malifeta amaga darrere de tot açò senyor Conseller? Vosté sap millor que ningú que el que proposa és impossible portar a bon fi, per molts motius, però també sap una cosa ben cert, de moment l’única, que amb aquest model d’escola el Valencià dóna un pas enrere i dificultarà encara més no sols l’aprenentatge, sinó, també, el seu ús social.

Quasi trenta anys d’Escola en Valencià tirats per la borda! Quan se sap que estaven començant a donar bons resultats, sobretot el sistema PEV(Programa d’Ensenyament en Valencià), l’únic que acabava fent alumnes realment bilingües en Valencià i Castellà, o és precisament per això, Sr. Conseller, que es talla de soca-rel tota la feina feta pels professionals, que han posat més voluntat en l’empeny que vostés diners, mitjans i ganes en què funcionara l’Escola en Valencià. Nosaltres, els/les mestres i professorat ens creguem eixe model d’escola que Vosté vol eliminar per una falça escola plurilingüe que naix ja morta abans de començar a funcionar.

Ja n’hi ha prou! Vaja-se’n a casa i deixe’ns tranquils, perquè ens n’ha fet moltes en els seus anys de regnat. El recordarem sempre com un Conseller funest per a l’Educació Valenciana. Vaja! Mai millor dit açò de “funest” i ho dic per la seua veritable professió, perquè d’Educació, no en té ni idea.

dijous, 27 de gener del 2011

la nit de sant joan, però en gener


Com passa el temps! Diuen que ja fa trenta anys que els Dagoll Dagom passaren per València, per aquell mític lloc del carrer Quart, València Cinema, avui desaparegut, com tants altres, on tants i tantes joves ens iniciàrem –afeccionàrem- al teatre i descobrírem que el teatre en valencià podia venir de Barcelona o de València, però que no tenia res a veure en el que fins aquell moment havíem vist damunt d’un escenari.

Ahir, el teatre Olimpia a València posava damunt l’escenari “La nit de Sant Joan” de la mà d’un renovat Dagoll Dagom i un director valencià Carles Alberola. Muntatge amb què s’inaugurava, el passat setembre, un nou espai teatral a Barcelona: l’Artèria Paral•lel que, encara no coneguem, però que ja estem desitjant visitar-lo, igual que el renovat El Molino. A veure si finalment recuperen el Paral•lel com a espai dedicat a les Arts Escèniques, el Broadwai català que fóu fins els anys seixanta i que la piqueta s’ha endut per devant.

Ahir semblava que un bon grapat de progres dels setanta, amb llurs fills adolescents, ens havíem congregat tots al carrer sant Vicent, però aquesta vegada no anàvem de manifestació, no, ara estàvem a la porta de l’Olimpia, il•lusionats perquè anàvem a reviure temps passats, però sobretot anàvem a veure una obra de teatre musical que en el seu dia ens enamorà. Algunes cares conegudes, Joan Ribó entre altres, i alguns amics a qui no vèiem des de feia molt de temps.

El muntatge no ens decepcionà, tot el contrari, ens agradà, si més no, tant com quan érem joves. Fins i tot en moments concrets haguérem d’aguantar, per un costat, alguna que altra furtiva llàgrima, però per altre costat, no dissimulàrem les moltes rialles que ens provocaven els simpatiquíssims esquetxs de l’obra. I les cançons del Sisa, ai, les cançons! Música en directe i tots els actors i actrius cantant i ballant: un gran espectacle musical autòcton que res ha d’envejar als de la Gran Via madrilenya.

Durant tota la setmana es podrà veure l’obra a València, en castellà i valencià, incomprensible però cert, nosaltres optàrem per la versió original, com no podia ser d’altra manera, clar, en català. Fa trenta anys això ni ens ho plantejàvem, els grups catalans o valencians actuaven en català i punt. Ara, “como somos bilingües”... En fi, coses que ens ha portat l’estatutet.

I per acabar, no sé si els meus antics alumnes de teatre, aquells i aquelles de La Caterva a l’IES Josep Segrelles d’Albaida, s’hauran enterat d’aquesta actuació dels Dagoll Dagom, però si han tingut la sort d’assabentar-se’n i d’assistir-hi, hauran recordat, també, moments que compartírem amb aquest muntatge, que nosaltres férem com a propi i que, amb gran èxit, titulàrem “Quina nit”. Ara, si la tecnologia m’ho permet, deixe per al vostre gaudiment, un vídeo de la representació de La nit de Sant Joan.